“Ens proclamem socialistes catalans i a la vegada els primers defensors de la independència de Catalunya”. Aquestes foren paraules d'un dels precursors del socialisme català, Manel Serra i Moret, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, vicepresident del Parlament català i mort a l'exili. Eren els anys 30.

L'any 1976, els que creien en certa manera ser successors d’en Serra i Moret (Joan Raventós, Raimon Obiols, Aurèlia Capmany, etc) signaven un Manifest Socialista on es parlava del “dret a l'autodeterminació de tots els pobles” i així constava en el primer programa del recent creat PSC, el qual, en una acció que el temps ha demostrat suïcida, va afegir-hi les sigles PSOE, en una abraçada de l`ós que ha portat el PSC a ser avui dia (des de Madrid estant) una menystinguda sucursal provincial dels neonacionalistes espanyols del PSOE encapçalats per personatges de trista memòria com Felipe Gonzalez o Alfonso Guerra. Personatges, inconscients, que permeteren la continuïtat i la impunitat dels assassins que donaren suport als 40 anys d'oprobi, crims i misèria del general Franco. Quaranta anys de franquisme que deixaren terra cremada. És així com s’expliquen les grans dificultats i els pals a les rodes per a tirar endavant un autèntic procés democràtic al nostre país.

Curiosament, però, els pals a les rodes no provenen solament dels hereus dels criminals franquistes sinó que malauradament vénen, en una acció d'increïble irresponsabilitat, de les files d'un partit que s'anomena socialista. Al capdavant d'aquesta actitud insensata es troba (hem de denunciar-ho sense pal·liatius) el seu màxim dirigent, Pere Navarro, el qual cada dia que passa fa un pas més cap a l'absurd i, ai las! cap a l'autodestrucció del partit que representa. Ben cert que encara queden alguns dirigents i militants que davant de tanta misèria moral i política malden per poder treure'l de l'atzucac a què l'han portat uns individus curiosament circumscrits, la majoria, en poblacions de l'àrea metropolitana barcelonina i en els quals la gent hi veu molt més un interès malaltís i angoixant per mantenir càrrecs i sous que no pas per desenvolupar els autèntics valors del socialisme; valors pels quals tants catalans han patit persecucions, tortures, exili i, fins i tot, la mort.

Hi ha possibilitat d'un gir de 180 graus en aquest PSC-PSOE? Hi ha cap possibilitat que comenci una nova singladura amb les sigles soles de PSC? Catalunya, creiem, no es pot permetre perdre la vàlua i el treball d'aquells que encara creuen en aquells vells valors del socialisme i, al mateix temps, en la lluita per la plena sobirania de Catalunya com ho féu Serra i Moret.