El president Mas s'ha reunit al Palau de la Generalitat amb els dirigents socialistes Navarro i Rubalcaba. Sembla que han volgut vendre-li les bondats d'una proposta federal que caldria fos aprovada per les Corts espanyoles...

Valorem l'intent dels dirigents espanyolistes en el seu just valor, o sigui... cap. Com és possible que a aquestes alçades intentin convèncer ningú d'aquest país de la idoneïtat d'una Espanya federal que, vés per on, demanaria que es canviï la Constitució espanyola?. Què volen aquesta gent? És que no han sentit els despropòsits dels seus co-religionaris, Rodríguez Ibarra, Corcuera, Leguina, etc, en referència al futur de Catalunya? En quin món viuen? Per quí ens han pres?

Crec que ja va sent hora de que aquests senyors s'adonin de per on van les coses. No es pot estar trenta anys (encara que hauríem de dir tres-cents) rifant-se del poble català (amb valencians i mallorquins en el mateix “pack”), espoliant-lo, menystenint-lo i quan aquest poble tip del tracte indigne rebut diu prou i comença a posar-se en marxa per caminar sol sense la nosa espanyola (hauríem de parlar també de la francesa, no ho oblidem) aleshores vénen les presses per a mirar de reconduir una situació que ja no té camí de retorn.

Si Espanya vol ser un estat federal em sembla bé. Que es federin Múrcia, Castella la Manxa i la Rioja, no hi tinc res a dir; però que sàpiguen d'una vegada per totes que el camí ens que ofereix el futur és un bon veïnatge. Serà el millor per tots. La hipotètica Espanya federal ha fet tard.