Des de diumenge passat, estem vivint la tragèdia d'un Empordà flamejant. Grans extensions d'aquest preuat territori estan esdevenint mort i grisó... persones que han perdut la vida de forma terriblement cruenta on un tros del cor de Catalunya els plora amb el seu vestit de silenci i dol. Mort per persones però també per milers de bestiar i d'arbres on uns irresponsables han obert la porta a aquest apocalipsi de la vida. I, qui en son aquests irresponsables?

Tot llegint informacions i escoltant les veus dels polítics de sempre, se'ns diu que al lloc de l'inici de l'incendi s'hi han trobat centenars de burilles de cigarreta, ergo ja tenim els culpables -ells diuen-. Els culpables son els irresponsables que llancen burilles per terra i per les finestres dels cotxes; tema tancat. Ara diuen que cercaran el causant d'aquest espantós foc que s'haurà endut prop -o més- de vint-mil hectàrees de bosc i matolls i vàries preuades vides humanes.

Sincerament el simplisme i cinisme dels nostres governants em fan sentir una dolorosa ràbia i impotència; la Generalitat ha rebaixat més del 50% la dotació de medis contra-incendis malgrat el coneixement de que aquest estiu el risc era elevadíssim. Els propis bombers havien avisat insistentment del perill que representava la suma d'un hivern sec i d'una humitat baixa. I això s'ha produït amb un vent de 90km per hora... l'incendi perfecte: sequera, manca de manteniment del sol, insuficiència de mitjans anti-incendi i fort vent.

Aquest drama que, a hores d'ara encara no està conclòs, s'hauria produït si dels quatre elements esmentats, sequera, manteniment, mitjans i vent només s'haguessin succeït els inevitables de la natura -sequera i vent-?, s'hauria evitat la tragèdia? o si s'hagués produït, el resultat hauria estat tant dramàtic? La resposta immediata és que no i així ho demostren les esmentades reclamacions dels bombers a mida que la dràstica retallada s'anava duent a terme.

Llavors jo increpo amb el cor sagnant amb les mateixes flames que em cremen d'aquell estimat Empordà, conseller Puig! vostè i tot l'equip de govern son els responsables d'aquesta greu ferida al nostre estimat Empordà! sou vosaltres qui l'heu cremat tot retallant els medis de control! sou vosaltres els qui, ebris de la vostra miserable importància, heu bandejat la Nació catalana a qui prometéreu defensar! sou vosaltres, pretesos defensors de la Terra, uns covards que justifiqueu el robatori del botxí mentre contempleu impàvids com guillotinen el nostre cor; el cor de Catalunya!...

Aquest cor a qui tots aquests poetes i artistes, Jacint Verdaguer, Josep Pella i Forgas, Ramon Muntaner, Carles Bosch de la Trinxeria, Josep Pous i Pagès, Eugeni d’Ors, Ferran Agulló, Pere Corominas, Josep Maria de Sagarra, Tomàs Garcés, J. V. Foix, Manuel Brunet, Carles Fages de Climent, Carles Rahola, Salvador Dalí i Josep Puig Pujades varen enaltir com a calze del nostre temple.