El rei espanyol va anunciar la semana passada, de sorpresa, que abdicava en favor del fill. Immediatament es va engegar la maquinària legal amb caràcter d'urgència per preparar el relleu familiar al tron, acompanyada d'un desembarcament mediàtic amb sentor d'hagiografia destinada a mostrar-los tots dos, pare i fill, com a figures indispensables en el passat i en el futur.

Però passa que tant el passat com el futur no és cosa dels seus fulls parroquials, sinó de la nostra memòria i de la nostra voluntat. I sembla que no van pel camí que voldrien la família reial i els 'hooligans' amb què comparteixen no pas pocs interessos: el futur es dibuixa, cada volta més, desempallegat de personatges innecessaris; el passat és obstinat, i la memòria ha sobreviscut a segles d'esforços ingents de diluir-la.

Aquesta memòria històrica que han estat incapaços d'esborrar, són ells mateixos que ara s'encarreguen de despertar-la en qui la tenia adormida, i d'enervar-la en els qui ja érem conscients del menyspreu absolut dels Borbons envers el país que van passar a governar 'por justo derecho de conquista'. No n'hi havia prou que l'hereu de la corona fos un Felipe, com aquell que a Xàtiva tenen penjat de cap per avall. Ara, a més, volen coronar-lo coincidint amb les dates en què fa tres-cents set anys el seu avantpassat va entrar en la ciutat a mata-degolla, en va expulsar els habitants i li va canviar el nom pel de Nueva Colonia de San Felipe.

No crec que hi haja hagut cap voluntat expressa que fos així. Segur que no s'ha buscat la coincidència, però hi és. I això potser encara és pitjor, perquè significa que senzillament ens menystenen com a poble, ens consideren país assimilat definitivament. I diria que, malgrat tot, s'equivoquen.

Perquè Xàtiva, la socarrada pels Borbons, ha rebut la notícia com un insult, i tot de veus han començat a alçar-se contra un gest que ataca la dignitat de la ciutat des d'on, com canta Botifarra, el País Valencià renaix de les cendres. Més de tres-cents anys després, l'oblit no ha estat capaç de guanyar la partida ni fent trampes, i això és una victòria nostra. Fem-la visible el 19 de juny omplint la ciutat amb crespons negres als balcons i finestres, com proposa l'associació Xàtiva Renaix. I, per què no, també, a la resta del país: fet i fet, la violència que va sofrir pretenia ser un escarment de patriotes, com el cap del general Josep Moragues i Mas, tallat i exposat en una gàbia al portal de Mar de Barcelona.