Una gran majoria de catalans han expressat repetidament i de diverses maneres el desig d'exercir el dret democràtic a votar sobre el seu futur polític.

Aquesta exigència ferma de votar es el resultat d'una llarga sèrie de desavinences entre els governs de Catalunya i d'Espanya sobre el grau d'autonomia cultural, política i financera de què haurien de gaudir els catalans, malgrat els diversos intents que hi ha hagut d'arribar a una solució acceptable.

Tal i com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia. Evitar que els catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societat democràtiques.

Així doncs, fem una crida al govern espanyol i a les seves institucions, així com als seus homònims catalans, a treballar conjuntament perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar sobre el seu futur polític i que es negociï de bona fe en base al resultat.


Desmond Tutu, Arquebisbe i Premi Nobel de la Pau.
Adolfo Pérez Esquivel, escultor i Premi Nobel de la Pau.
Ken Loach, director de cinema.
Saskia Sassen, sociòloga (Columbia University)
Richard Sennett, sociòleg (New York University)
Harold Bloom, crític literari i professor a la Universitat de Yale.
António Lobo Antunes, escriptor.
Bill Shipsey, fundador d'Art for Amnesty International.
Paul Preston, historiador, hispanista (London School of Economics).
Ambler Moss, antic ambaixador dels Estats Units d'Amèrica