L’ any 1975 a la mort del dictador Franco s’iniciava a l’estat espanyol un “invent” que es va anomenar “Reforma Política”, que pretenia enllaçar la dictadura corrupta del dictador amb un sistema democràtic homologable a ulls del món.

Un “Invent” en el qual hi van participar tots els actors del moment: polítics, socials, econòmics i no oblidem l’exèrcit franquista. Aquest procés va ser considerat i venut pels diferents governs tant del estat com de les autonomies com a modèlic i d’exemple de com passar de una dictadura a una democràcia sense violència ni vessament de sang.Tenim també en compte que dintre d’aquests actors hi eren presents tots els aparells de l’ antic règim ,entenent exèrcit, policia, jutges, funcionaris, etc, per raó de que no es va fer en cap moment cap tipus de control ni depuració dels mateixos que havien governat amb mà de ferro com qualsevol dictadura.

Quan en un cistell ple de fruita una peça es podreix i no es retira, el que es produeix és que al final acaben totes podrides perquè això mateix és precisament el que està succeint els últims anys a l’estat espanyol. Aquell “invent-procés” lloat i aplaudit per tothom o quasi bé tothom ha acabat podrit i corromput per tot arreu: polítics, empresaris, jutges,policies.....

Alguns, com jo mateix, que fa 40 anys ens iniciaven al món de la política, ja vèiem que aquell invent no podia acabar bé; però resulta que en primer lloc érem molt joves, i en segon, érem molt pocs els que pensàvem d’aquesta manera; a part s’ha de tenir en compte que encara vivia una part molt important de població que havia viscut la guerra civil i la dictadura i repressió mes ferotge i sanguinària. A la població li feia terror la possibilitat de tornar a repetir el mateix calvari i era inimaginable intentar buscar la revenja.

I ara ens trobem amb el cistell podrit que rebenta per tot arreu deixant anar tots els cucs i misèries humanes imaginables. D’a aquesta lliçó queden paleses dues coses :

Primera. Els que aleshores pensàvem que l’invent no acabaria bé teníem raó. Segona. Els espanyols -com han demostrat abastament al llarg de la seva historia- no han pogut ser capaços de portar a terme un “invent” tant agosarat.

Només desitjo en aquests moments que entre tots (de manera, això sí, democràtica i pacifica), però a la vegada sense cap por ni cap escrúpol siguem capaços de buidar i netejar el cistell per sempre més i no tornar a repetir el que el poble no va ser capaç, no va voler, o no va poder fer fa 40 anys.