Aquest dissabte 29 de març el partit dels socialistes barceloní celebrava unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania en un suposat exercici de transparència i de participació. Dels cinc candidats sembla que tres estaven pel dret a decidir i, casualitats de la vida, els dos primers classificats no.

Si parlem de la participació es pot qualificar d’un relatiu fracàs . Hom no sap ben bé on eren els, segons diuen des del carrer Nicaragua, milers de militants del partit dit socialista atès que sols n’hi van acudir 1.462. La resta de participants (fins a uns 7.463) eren ciutadans del carrer, alguns simpatitzants, d'altres curiosos, i d'altres...

Si parlem de la transparència seria bo d'esclarir una qüestió que els mitjans de comunicació ens han mostrat i que ens ha deixat bocabadats. Resulta que a la seu del PSC-PSOE de Ciutat Vella, al carrer dels Àngels, s'hi han presentat una quantitat prou nombrosa de ciutadans d'origen pakistanès. Segons s’ha dit algú els ha proporcionat l'euro que valia la participació i fins i tot alguns sobres tancats. Ai las! Som el país dels sobres... Suposem que en aquests hi anava tan sols alguna papereta de no se sap qui. El fet és que en aquesta seu electoral el candidat oficial, Jaume Collboni, ha guanyat per golejada. Casualitat? Sembla ser també que davant les protestes dels apoderats d'altres candidats se'ls ha dit que tot era legal...

Podríem parlar de legalitat, certament. PSOE i PP ens ho recorden cada dia quan es refereixen a aquella constitució aprovada amb els sabres marcant el pas. Sempre la legalitat. Estic pensant en algunes altres legalitats, com l'ablació en alguns països africans, per exemple. O que fa unes dècades, si més no, era legal el no poder votar les dones, o l'esclavatge si anem una mica més enllà. La gran pregunta seria, però, si tot el que és legal és ètic. És com a mínim sorprenent que uns senyors que diuen voler servir la ciutadania i des del costat “progressista” utilitzin segons quins mètodes. Abans d’això se’n deia clientelisme. Sempre legal, això sí.

Molt trist tot plegat. Francament la deriva cap al buit del Partit Socialista sembla no tenir aturador. Els fets d’aquest dissabte així ho certifiquen. Per cert, el candidat Jordi Martí ha impugnat els resultats i tanmateix la denúncia... ha anat a la paperera.