La vergonyant sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnant el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau no per esperada és l'acció que rebla el clau del procés escandalós contra els responsables polítics catalans la qual cosa ens reafirma amb el que des de l'any 2006 -quan vam constituir el Partit Republicà Català- teníem ben clar: vivim en un estat neofranquista. Un Estat on a la ciutat d'Alacant es canvien plaques de carrer (plaça de la Igualtat per plaza División Azul) per ordre judicial i no passa res. A Alemanya, a part de que un fet així és inconcebible, la senyora jutgessa estaria donant explicacions davant d'un tribunal i molt segurament purgant la seva acció amb una pena contundent. A l'Estat espanyol no passa res i, curiosament o no, l'alcalde d'Alacant pertany a un partit dit Socialista.

És evident que els poders de l'Estat han tocat fons i van donant pals de cec davant d'un procés que se'ls ha escapat del tot. El cinisme de l'operació “Diàleg” -realitzada amb una matusseria infamant- va acabar amb un fracàs estrepitós. També és evident que el neofranquisme governant intenta desesperadament imposar-se al preu que sigui i davant del procés imparable de la independència catalana només troba solucions prenent l'exemple del seu predecessor General Franco sense adonar-se que estem al segle XXI i que els seus veïns i amics no són els dictadors Hitler, Mussolini o Oliveira Salazar. Haurem d'agrair a personatges sinistres com Rajoy i el seus companys de govern i del món judicial així com a companys de viatge amb la samarreta del PSOE o de C's el que Catalunya pugui assolir la plena llibertat molt abans de l'imaginable.