“Dir nazi a un jueu surt més bé de preu que dir-ho a un gihadista”

Els yazidites són una minoria cultural, religiosa i lingüística de la comunitat kurda que viu al nord de l’Iraq. Bé, hi vivien fins que han hagut de començar a sortir cames ajudeu-me encalçats pels gihadistes de l’Estat Islàmic. Aquest poble perseguit l’integren unes 600.000 persones. Si són tan pocs és perquè reben per tots costats des dels temps de l’imperi otomà, víctimes de l’ortodòxia islàmica. Aquesta mateixa setmana l’ONU ha alertat del “genocidi potencial” contra els yazidites, que estan sent enviats a camps de refugiats improvisats.

Com que aquests dies em dec haver perdut algun diari, algun butlletí informatiu a les ones, o algun telenotícies, segurament no he tingut notícia de les grans manifestacions que s’han fet a les principals ciutats de Catalunya protestant pel genocidi contra aquest poble deixat de la mà de Déu i denunciant les atrocitats de l’Estat Islàmic. Tampoc dec haver estat prou al cas de la gran quantitat d’articles signats per la nòmina del progressisme internacionalista, insultant els detestables fonamentalistes que utilitzen la força desproporcionada per massacrar una ciutadania esporuguida. Per postres, com que no sóc d’escoltar tertúlies, m’han passat per alt les trifulgues on es com peteix per ser el primer a associar els conceptes nazi i jueu.

Sort en tenim d’aquest compromès exèrcit de defensors de les causes perdudes, que de la mateixa manera que desqualifiquen i estigmatitzen indiscriminadament els israelians com a criminals de guerra també surten al carrer amb el megàfon a la mà per denunciar l’integrisme islàmic... ah, que per això segon no surten? Curiosament els pobres yazidites estan malvistos per l’islam perquè són pròxims a heretgies maniquees, les quals, simplificant molt, vindrien a defensar l’existència de Déu i el diable lluitant com a iguals. A Catalunya, en canvi, el maniqueu polític, per al qual tot és blanc o negre, està tan de moda com posar l’etiqueta de sionistes a opinadors que tenen la desgràcia de tenir més tirada pel gris.