No pas perquè ens vingués de nou i se'ns fes estrany però finalment s'ha produït i l'Estat espanyol ha desplegat sense cap mena de pudor tota la seva artilleria contra el procés d'alliberament català. En diem Procés d'alliberament perquè és el que més s'escau als moments que estem vivint com a colofó de dècades i dècades de lluita per retornar a Catalunya la plena sobirania. D'aquí unes dècades els llibres d'història explicaran amb tots els ets i uts com es van desenvolupar els darrers mesos de la lluita i el capteniment del poble català davant d'unes forces polítiques espanyoles que maldaven per perpetuar segles d'ocupació, d’humiliacions, d'espoli i d'intent d'anorreament de la nació catalana.

Aquest procés d’alliberament, ho tenim ben present, no ha estat pas un camí de roses. El sol fet de la refundació l'any 2006 del Partit Republicà Català ja ho diu tot; és prou conegut. Fa tan sols deu anys Catalunya s'enfonsava dins d'un altre procés que el portava cap a la deriva capitanejat pel govern tripartit (PSC-PSOE, ICV, ERC) de trista memòria. Ara, però, no és el moment de fer retrets. El passat prou que ens ha servit per a poder reflexionar i refer els ponts trencats. La majoria independentista al nostre Parlament (fa deu anys impensable) ha d'aconseguir finalitzar un procés que ja no té aturador.

Voldríem, tanmateix, denunciar un dels actes més escandalosos que s'han donat en les últimes dècades a casa nostra i que ens imaginem com valorarà la Història anys a venir. El procés judicial contra els responsables polítics del referèndum del 9 de novembre de 2014 a la qual se li va dir procés participatiu però que tothom tenia ben clar quin era el seu abast i què significava pel nostre futur, és d'una indignitat i potineria sense parió. El millor que podem fer és fer nostre el que va dir el president Puigdemont en el seu discurs al Parlament de Catalunya el passat dimecres dia 10 de febrer: “A Espanya es pot asseure al banc dels acusats el president de la Generalitat per haver posat urnes, però es recol·loca el ministre responsable del Iak-42 al Consell d'Estat. Perquè es poden alterar resultats electorals amb informes falsos elaborats i pagats amb fons reservats per destruir la reputació del president Mas o de l'alcalde Trias, i ningú no en surt ni amb una trista multa. Perquè es revela la conspiració del ministre de l'Interior i l'existència d'una policia política i tot queda arxivat. Perquè s'informa de comptes a l'estranger de responsables policials que acumulen patrimoni i diners que caldrien trenta vides d'assalariat policial per poder-los justificar, i cap fiscal ni cap unitat policial irromp a casa de ningú havent avisat prèciament els mitjans de comunicació”.

Aquest és el retrat més clar i contundent d’aquesta Espanya que fa segles ens toca patir. Estem segurs, i des del Partit Republicà Català hi continuarem treballant amb més ganes i convenciment que mai, que ben aviat podrem celebrar el gran dia de la nostra llibertat: el dia en que Catalunya formarà part per sempre més del gran estol dels pobles lliures de la terra.