“Catalunya és una nació, un microcosmos dotat de vida i sentit, que té el dret d'aspirar a constituir una entitat políticament lliure, sense una altra limitació que la necessària convivència i col·laboració amb els pobles que propugnin la justícia i la germandat universals”. Aquestes paraules de Manuel Serra i Moret (Vic 1884-Perpinyà 1963), diputat per la Unió Socialista de Catalunya durant la República, candidat a president de la Generalitat a l'exili i fundador del Moviment Socialista de Catalunya, l'any 1945, contrasten vivament, de manera frontal, amb les recents manifestacions del Secretari d'organització del PSC-PSOE, Antoni Balmon, tot dient (referint-se al posicionament oficial del seu partit davant la consulta) que “això només serveix als interessos d'una estafa”.

En primer lloc li hauríem de preguntar què en pensa el senyor Balmon (i els qui li fan costat) sobre el dret a l'autodeterminació que constava entre els principis fundacionals del seu partit. L'any 1978, quan es va fundar, assegurava el dret a l'autodeterminació com “un dret inalienable”. No cal anar gaire enrere quan al congrés del PSOE celebrat a Suresnes també es contemplava el dret a l'autodeterminació dels pobles. Hem de dir clar i català que, a l'any 2014, si hi ha alguna estafa en majúscules és l'actitud dels dirigents actuals del PSC-PSOE. No es pot concebre una actitud més indigna i esbiaixada.

El PSC-PSOE (les sigles ben juntes, això sí) ha optat per anar en contra de les llibertats dels pobles, de la democràcia, tot començant pel dret a votar, pel dret a decidir, tot alineant-se amb aquelles organitzacions reaccionàries (llegeixis PP, Ciudadanos, Falange española, Upyd, Plataforma x Catalunya, etc) que tenen com a objectiu primordial la desaparició de la nació catalana. M'agradaria saber què dirien Joan Reventós (un dels fundadors, junt amb Josep Pallach, del MSC), Alexandre Cirici o Maria Aurèlia Capmany. Apostarien per la deriva dels Balmon i cia o restarien fidels als principis de Serra i Moret?