El neofranquisme, altrament dit neofeixisme, es desacomplexa, si és que mai ha estat acomplexat. Actua a pit descobert sabent que en això que alguns anomenen democràcia espanyola (un oxímoron) ningú no els demanarà pas comptes. Certament, com deia aquell: les rates surten del seu cau i planten cara segures de que no les encalçaran. La situació, doncs, és prou greu.

Dels casos que ens arriben a diari agafem dos dels darrers exemples més significatius: 1. El periodista de l'ABC, Hermann Terstch, va escriure que “de las pocas ejecuciones de Franco que habria aplaudido en una democracia es la del president Lluís Companys”. Una justificació del magnicidi basada en alguns suposats errors en l'actuació política de Companys. Increïble. La seva cínica ignorància no diu res sobre l'acció decidida del president Companys per salvar tantes vides com pogué durant la guerra. 2. La delegada del govern de Madrid, senyora Llanos de Luna, amb una irresponsabilitat i frivolitat escruixidores donà una distinció a l'organització feixista División Azul; una actuació que seria impensable en cap país realment demòcrata i que, a més a més, a part de la seva destitució immediata, li representaria caure en mans de la justícia pel delicte d'apologia del nazisme i/o del feixisme.

Crec que ja seria hora de respondre, amb serenitat però amb contundència. Em preocupa, no obstant, la tebior en la resposta dels nostres representants polítics. Ja seria hora de començar a emprendre accions judicials, molt especialment a les instàncies internacionals. Molt s'ha parlat de dur l'ex-president espanyol, franquista notori, José Maria Aznar, al Tribunal Internacional de l'Haia per la barbàrie de l'Iraq i no s'ha fet res d'efectiu. Sabem que no és fàcil i que cal ser molt curós, però de cap manera podem permetre que els nous apologistes del genocidi i dels assassinats que trasbalsaren Europa puguin actuar amb tanta impunitat. Caldrà d'una vegada per totes posar mans a la feina, amb el compromís dels nostres representants i amb la col·laboració de totes aquelles organitzacions disposades a tallar de soca-rel les actuacions (de paraula i d'obra) dels energumens neofranquistes.

Aquest pròxim 15 d'octubre, l'acte d'homenatge al president Lluís Companys al Fossar de la Pedrera ha de ser més que mai un clam en desgreuge del president i de tots aquells assassinats pel feixisme i, al mateix temps, un clam per una democràcia real que ens ha de portar a la independència i a la plena llibertat.

Recordem les últimes paraules del president màrtir: Visca Catalunya!