Escoltant el discurs del president d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Anton Duran i Lleida, en el darrer congrés d'aquest partit tot dient que "no existeix majoria social per la independència" em ve a la memòria l'obra del pensador i escriptor psicoanalista, Erich Fromm: el famós llibre La por a la llibertat, on s'analitza la por a ser lliures i la por a prendre decisions; una posició que ens porta al conformisme i, molt perillosament, a l'autoritarisme.

Duran i Lleida dóna a entendre que les seves pors particulars són axiomes que hem d'acceptar com a veritats absolutes. Puc entendre les pors del senyor Duran i Lleida, el seu mal anomenat seny, però no les puc compartir de cap de les maneres i en cap dels seus supòsits. En el seu blog particular el senyor Duran i Lleida escriu que "als polítics se'ns demana que presentem projectes viables que no ens condueixin a carrerons sense sortida". Hem d'entendre, doncs, que el voler la plena sobirania, la plena llibertat, el voler que el nostre sigui un poble més entre els pobles lliures de la terra, és apostar per un carreró sense sortida? Inaudit.

Suposem que el president d'Unió Democràtica és un home llegit i, si més no, tal com demanava l'historiador Josep Benet als polítics, sap una mica d'història. Per això estem obligats a preguntar-li: sap quants pobles han aconseguit la plena sobirania aquests darrers cent anys tan sols a Europa? Li contestarem: de moment, 29. I li recordarem que a cap d'ells la independència els fou regalada, però sí que en tots, en tots els 29 nous estats europeus, hi hagué gent que va creure i va lluitar per a aconseguir l'objectiu anhelat i se'n van sortir.

Decepció. Decepció i tristesa és el que sento, el que molts, moltíssims catalans sentim davant del capteniment del senyor Duran. Decepció i estranyesa també en veure que un 80% dels delegats presents al congrés d'Unió li donaren suport. Tanmateix, si volem veure el got mig ple, ens caldrà valorar aquest 20 % de delegats que donaren suport a l'altre candidat, el senyor Vila d'Abadal, que es presentà amb una proposta nítidament independentista. Esperem que en un temps ben curt aquests tants per cent es capgirin i els militants d'UDC apostin decididament per la plena llibertat de Catalunya i dessin al calaix dels mals endreços la por a la llibertat.