Fa pocs dies, durant el judici que té lloc a Barcelona sobre l’anomenat Cas Hotel del Palau van declarar l'actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l'anterior, Jordi Hereu. Les imatges ens mostraren quelcom que no per paradoxal era si més no insòlit: tots dos s' expressaven en castellà. No sabem si, potser, les càmeres van captar solament una part de la declaració o bé si tota ella fou feta només en castellà. Per les notícies aparegudes amb la petició ja al primer dia, diuen, de l’advocat del senyor Millet de que es declarés en castellà sembla ser que tota la vista es desenvolupà en el mateix sentit.

El ciutadà, doncs, podia contemplar atònit com l'alcalde d'un partit nacionalista (de l’ex-alcalde del PSC-PSOE més val no dir res) que diu aposta per la plena sobirania de Catalunya s'expressava igual com ho faria a Ciudad Real o Salamanca i es quedava tan tranquil i satisfet atès que no li vam sentir cap queixa. Un bon exemple per aquells ciutadans que veiem com un dia rere l’altre la llengua catalana és menystinguda, escarnida i maltractada. Així doncs, segons el viscut, el representant de la futura capital de l'estat lliure català, es plegava als designis dels que, dades a la mà, sols utilitzen la llengua del país en un 15 % dels casos tractats als tribunals expressant-se, avergonyit, en la llengua d'aquells que ens voldrien fer fora del mapa de la història.

El curiós de tot plegat és que si hom entra a la web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya veurà com hi consta ben clar que “en cap cas, però, el ciutadà no pot ser forçat a canviar de llengua”. A partir d’aquí ens hauríem de preguntar si el tribunal va actuar en contra de la llei obligant a utilitzar el castellà als nostres mandataris o bé aquests consideraren que per aquestes petiteses no calia fer cap enrenou.

Els catalans, al cap i la fi, ja hi estem acostumats... i som gent de pau. Vergonya senyors alcaldes, vergonya.