El passat dia 26 de juny es constituïa a la seu del Parlament de Catalunya el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Es reunien 48 persones en nom de diferents forces polítiques, associacions, federacions i entitats en representació d'una bona part del poble català. Com bé s’ha dit “és una iniciativa que recull el sentir creixent de la majoria del poble de Catalunya” i que té la voluntat de sumar més voluntats.

Evidentment no hi eren totes les que, segurament, haurien de ser-hi. No sabem qui en va fer la tria. Per això se’ns fa difícil d’entendre com és que hi havia representants de partits nou nats (Ernest Maragall) o de partits polítics com Reagrupament i en canvi no hi havia cap representant de Solidaritat, d'Alternativa Verda, o del mateix Partit Republicà Català, partits que en l'anterior legislatura obtingueren la representació de tres diputats i en les passades eleccions municipals obtingueren una cinquantena de regidors. Val a dir que no qüestionem les presències però sí les absències. Cal, doncs, que algú s’expliqui. No voldria posar aigua al vi però si comencem així no comencem bé. Esperem que no hagi estat res més que un petit oblit.

Atès que en la mateixa data de constitució del Consell s'ha obert la porta a adherir-s'hi tots els que així ho vulguin fer el Partit Republicà Català, el dia 29 de juny, s'hi va adherir. Tenim molt clar que, incidències a part, el que cal és sumar esforços i aquesta, doncs, ha estat la nostra voluntat a l'hora de decidir l'adhesió al Pacte. Tanmateix, en aquest procés que va avançant dia a dia, creiem essencial que s'actuï amb el màxim de rigor i de transparència. Rigor perquè no ens trobem amb sorpreses com, per exemple, el nomenament al Consell Nacional per la Transició, de personatges “mediàtics” que destaquen més per lluir, massa sovint, unes grans dosis de frivolitat, que no pas per les aportacions que s'espera caldria fer amb una aital representació. Transparència perquè no ens trobem amb fets consumats com els del dia 26 al Parlament sense donar cap explicació.

No plou mai a gust de tothom, en som conscients, però en uns moments com aquests creiem que ens cal ser extremadament curosos i així ho voldríem transmetre al nostres representants polítics; molt especialment als qui, amb un coratge i una decisió que els honora, tenen a les seves mans el timó que ha de dur la nau catalana al port cada dia més proper de la plena llibertat.