Tots sabem la politica que ha dut a terme C i U històricament just fins fa 4 o 5 anys en que el seu gir sobiranista es més que evident; bé no sé si és CiU o bé el seu president Artur Mas, el que sí és evident és que ha sorprès agradablement molts catalans.

Fins aquí perfecte, però, ai las! els últims dies s’han produït dos fets que fan pensar si aquell canvi i l’encanteri que potser ens tenia subjugats s’han trencat de cop.

El primer fet és l’entrada en escena del món dels “negocis” o, el que és el mateix, el projecte de Barcelona World a Salou. Tothom és conscient de les dificultats economiques i socials que el nostre país està passant i les necessitats especials de les comarques tarragonines; per això mateix no crec que sigui escaient fer més rics als que ja ho són molt a canvi de res, actitud que qualificaria com a mínim d’escandalosa i d’insolidària amb el nostre poble; perquè, per exemple, qui assegura que els llocs de treball presents i futurs es cobriran amb gent del nostre país? Qui assegura que seran llocs fixos i remunerats de manera acceptable?

Aquestes preguntes han quedat en l’aire. D’una altra banda, el pitjor és que aquest acord s’ha produït pactant amb aquells que dia si dia també ens posen pals a la rodes per avançar cap a la nostra sobirania nacional. Estranys companys de viatge...

Em pregunto si es ètic haver de pagar un IVA de luxe per la cultura, haver d’esperar mesos per a poder ser intervingut quirúrgicament a la Seguritat Social, o que milers de famílies siguin desdonades dels seus habitatges per no poder pagar el lloguer o la hipoteca i en canvi s’aprovi abaixar els impostos i la contribució que els mes rics haurien de fer envers els més pobres.

El segon fet, difícilment comprensible i del qual les explicacions donades queden molt borroses, es produeix en la compareixença judicial que el president Artur Mas va fer via videoconferència a l’anomenada Audiència Nacional en què en tot moment es va expressar en castellà; fet inaudit i, si no hi ha alguna explicació concloent, crec seria d’una falta de respecte total cap al nostre poble. No oblidem que aquesta declaració la feia com a president de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa ho fa encara més incomprensible.

Si no hi ha cap explicació plausible, seria molt difícil entendre l’actitud del nostre màxim representant ( cal dir-ho amb tot el respecte però amb tota fermesa) en una actuació que es podria concebre com a servil davant d’aquells que ens voldrien fer fora de la història. Si tot plegat és així, em cal dir que aquest no és el President que vull per al nostre país.

Haurem doncs d’estar amatents a partit d’ara. Entenc que Artur Mas, pel que representa, per la gent que li ha fet confiança, no por defraudar ni deixar en ridícul el poble que representa. Per això aquests dos fets esmentats em fan pensar si no és que tornem al passat amb algunes de les actuacions de la seva formació i dels seus antics dirigents que crèiem mai més es tornarien a produir.

Cal que es faci una reflexió seriosa, que no repetim errors i que siguem molt conscients que ens juguem un futur que és el de tots, no només d’uns quants.