Duríssim article d’un catedràtic Alemany sobre el Govern Espanyol, el Rei i la crisi Catalana

El diari Alemany Stern.de ha publicat una entrevista al Professor de Filologia Romànica Axel Schönberger, el catedràtic ha ensenyat a diverses universitats, actualment fa classes a la Facultat de Llengua i Literatura de la Universitat de Bremen.
Durant l’entrevista, sobre el Govern Espanyol i la crisi catalana, el professor s’ha mostrat molt crític amb les formes en les quals el govern espanyol intenta “resoldre” el conflicte independentista i remarca la manca de divisió de poders a l’estat espanyol.

Text íntegre de l’article

“Les pitjors violacions de drets humans a Europa occidental de les últimes dècades”

El president regional Carles Puigdemont, deposat pel govern central de Madrid, va ser arrestat el diumenge a la carretera 7 a prop de la frontera amb Dinamarca i actualment es troba sota custòdia a Neumünster. Ell és objecte d’una ordre d’arrest europea sol·licitada per Espanya. La justícia espanyola l’acusa de, entre altres coses, rebel·lió.

Puigdemont s’havia exiliat a Bèlgica temps després del referèndum d’independència a Catalunya, que havia estat prohibit pel govern central espanyol, i tornaria a Bèlgica el diumenge, després de visitar Finlàndia. No va ser arrestat a Finlàndia, Suècia ni Dinamarca; només la policia alemanya el va arrestar.

El tribunal de districte Neumünster va decidir dilluns que Puigdemont inicialment romandria sota custòdia. El fiscal general de Schleswig ja no sol·licitarà l’extradició al Tribunal Regional Superior durant la Setmana Santa. L’examen dels documents és molt complex. Amb la decisió, no s’espera la presentació de la decisió abans del començament de la setmana vinent. Parlem sobre el conflicte de Catalunya amb Axel Schönberger, professor de Filologia Romànica a la Universitat de Bremen.

Senyor Schönberger, Ha arribat el conflicte de Catalunya a Alemanya amb l’arrest de Puigdemont?

Axel Schönberger: El conflicte va començar abans. Alemanya té un predecessor de Carles Puigdemont, el 1940, Espanya ja havia lliurat a Lluís Companys i Jover va ser torturat i tirotejat pel Dictador Franco després d’un judici de només un dia a Barcelona. La derrota militar dels països catalans en la Guerra Civil espanyola només va ser possible per als feixistes espanyols dirigits per Francisco Franco amb una enorme ajuda logística, financera, humana i material externa. Alemanya va ser un contribuent significatiu a la repressió de dècades del poble català i la llengua catalana pel règim de Franco.

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea deixa de banda que els drets humans de més de set milions de ciutadans de la UE estan sent violats seriosament des de fa algun temps. Pel govern espanyol i la UE es queda de braços creuats i fins i tot aprova aquestes violacions de drets humans com a presumpte ús de la llei “dura” espanyola, d’aquesta manera, la UE, perd ràpidament la seva credibilitat moral.

Dius que el govern espanyol ignora els drets humans a Catalunya?

Sí. Això és legalment clar i innegable. Aquestes són les pitjors i més massives violacions dels drets humans a Europa Occidental de les darreres dècades. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ja ha expressat les primeres queixes formals relacionades amb aquest tema, incloent el de l’26 de març, un document lliurat pel president català Carles Puigdemont, perquè ell és oficialment encara president de la Generalitat de Catalunya.

Quines són les violacions de drets humans en termes concrets?

Les violacions de drets humans són les escoltes il·legals de milers de trucades telefòniques, espiar cartes i correus electrònics i la negació del dret col·lectiu a la lliure determinació, l’agressió física desproporcionada i excessiva, això és limitar els drets humans, la llibertat d’expressió, el dret de reunió pacífica i la possibilitat del sufragi actiu i passiu. És un escàndol indignant que estigui prohibit organitzar eleccions democràtiques, que polítics catalans no puguin assistir a les sessions del Parlament català, no puguin exercir el seu dret al vot, ni presentar-se a les eleccions per si mateixos tampoc! A Espanya, això és una cosa practicat per l’estat de forma deliberada i repetidament amb total impunitat, no és ni legal ni democràtic.

El càrrec de rebel·lió i incitació a la violència contra Puigdemont s’aplica en primer lloc?

Ni el President nombre 130 de Catalunya, Carles Puigdemont, ni cap altre partidari prominent de la sobirania de l’estat català, han demanat violència, incitació o ús de la força. Per contra, Carles Puigdemont sempre ha defensat un diàleg pacífic, que Espanya ha negat sistemàticament. Segons el dret penal espanyol, la realització del referèndum l’1 d’octubre de 2017, que d’altra banda estava reconegut pels drets humans, no era punible. A Espanya, tampoc és punible defensar pacíficament l’abolició de la monarquia o la sobirania estatal d’un dels pobles de l’estat “Plurinacional” d’Espanya.

No obstant això, es veu agreujada amb llargues penes de presó, sens dubte, si s’associa amb la violència, la resolució del Parlament català i la pèrdua de poder del govern català elegit per algú que no sigui el president català, com Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i altres representants del Govern Espanyol és del que han de respondre. Això s’estableix en l’article 472 (4) del Codi Penal espanyol.

En el referèndum de l’1 d’octubre, les imatges que van donar la volta al món van mostrar que la violència no va provenir de l’electorat, sinó de la Guàrdia Civil.

L’ús desproporcionat de la força per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, creades per Franco i basades en les línies de les SS alemanyes, l’1 d’octubre de 2017, va ser brutal i desproporcionat contra els manifestants pacífics. Fins i tot a Catalunya, on les bales de goma estan prohibides van ser utilitzades i un català va perdre un ull. Ni el Tribunal Constitucional espanyol ni el govern espanyol mai van ser autoritzats com a conseqüència de l’article 10, paràgraf 2 de la Constitució Espanyola per negar al poble català el dret d’autodeterminació que flueix dels pactes de drets humans de les Nacions Unides, al seu torn, són una part obligatòria del sistema legal espanyol.

No és, per descomptat, una qüestió a la qual tots els habitants d’Espanya han de ser consultats, sinó un dret humà exclusiu dels catalans. Els polítics, jutges i agents de policia espanyols responsables de l’operació policial l’1 d’octubre de 2017 de la mateixa manera que ho va fer Slobodan Miloševi?, hauran de comparèixer davant una Cort Internacional de Justícia.

Va ser il·legal el referèndum dels catalans, com afirma Madrid?

Què és més democràtic que un referèndum? Si partim de la base dels drets humans, si, els catalans tenen dret a la lliure determinació – aquest dret humà s’aplica no només als pobles colonitzats a l’estranger, sinó també a per als catalans a Catalunya, les Illes Balears, en el país València i el sud de França, s’aplica als bascos a Espanya i França, així com per al Tirol del sud a Itàlia o els sòrabs a Alemanya. La garantia de la integritat de les fronteres estatals està dirigida només contra un atac extern i està subordinada al dret humà a la lliure autodeterminació.

¿Fer un referèndum està en conflicte amb el dret internacional?

El referèndum sobre la independència de Catalunya no estava en conflicte amb el dret internacional o el dret espanyol i, en particular, no constituïa un delicte en el dret penal espanyol. Per tant, no era il·legal. El il·legal era més aviat l’operació de l’estat espanyol per intentar impedir aquest referèndum, fins i tot amb l’ús d’una força física considerable contra les persones, que va portar a més de mil ferits, per intentar aturar-lo.

En l’àmbit del dret internacional, quan la Cort Internacional va saber de la declaració unilateral d’independència de Kosovo, que va ser, per cert, reconegut per Alemanya, no va violar el dret internacional. Al lloc web del Prof. Alfred de Zayas de l’ONU, es pot llegir en el seu text “4 preguntes sobre Catalunya” que considera admissible el referèndum català d’1 d’octubre de 2017. Ha fet greus acusacions contra el Govern d’Espanya sobre les violacions dels drets humans contra els catalans i Catalunya.

La separació de poders a Espanya funciona tan bé com a Alemanya?

Definitivament no. La separació de poders està actualment suspesa, i fins i tot abans que el sistema legal espanyol tingués moltes deficiències. Actualment l’eleccion dels jutges de la Cort Constitucional, el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional els decideix el govern espanyol i això porta a exercir la llei espanyola de forma arbitrària i imprevisible per als catalans. Això ha portat a les protestes de molts advocats espanyols. Més d’un centenar de professors espanyols de dret penal han protestat contra les violacions judicials del dret penal espanyol i del Codi de Procediment Penal espanyol, que s’havien trobat prèviament en judicis contra representants del moviment de sobirania de Catalunya. Fins i tot més de 1.000 advocats espanyols han protestat clarament contra les decisions dels tribunals espanyols.

Els membres del Govern Espanyol fins i tot algun portaveu del partit governant de vegades anuncien el resultat de les fallades judicials setmanes abans de l’anunci oficial dels errors judicials en els moments en què suposadament encara no s’han dictat les sentències. Una violació clara i contínua del principi de separació de poders és que el Tribunal Constitucional espanyol pren decisions pròpies com a base per a l’enjudiciament dels polítics. Aquesta és també una greu violació dels drets humans dels afectats.

Seria un eufemisme dir que a Espanya la separació de poders no funciona tan bé com la nostra. No funciona en absolut en totes les àrees relacionades amb el conflicte entre Espanya i Catalunya.

El primer ministre Rajoy també utilitza el conflicte de Catalunya per distreure l’escàndol de corrupció del seu Partit?

No és un escàndol de corrupció, és un munt d’escàndols de corrupció de proporcions gairebé monstruoses. Sí, aquest és certament un efecte secundari. Més de 900 membres del seu partit, que era i continua sent actualment el dipòsit dels vells seguidors de Franco, i que estan sota sospita de corrupció. Gairebé tots romanen en llibertat.

I simultàniament contra més de 900 defensors de la independència catalana s’està duent a terme actualment en un macroprocés judicial. Els més determinants d’ells estan actualment a la presó, encara que no hi ha una base criminal real per l’acció legal contra ells. La majoria dels polítics sospitosos de corrupció poden moure lliurement per tot arreu. Fins i tot el mateix Mariano Rajoy està sota sospita de corrupció i va haver de testificar en relació a això en un tribunal.

¿No és deure del Rei Felip VI. exercir un paper com a mediador entre Madrid i Barcelona?

El rei espanyol, el comandant en cap de les Forces Armades espanyoles, es va fer impopular amb la majoria de la població durant el seu discurs televisat del 3 d’octubre de 2017, no només a Catalunya sinó també en altres àrees dels països catalans. A més, els partidaris de la independència catalana volen abolir la monarquia establerta pel dictador i assassí en massa Francisco Franco, i establir una república democràtica constitucionalment autoritzada sense la corrupció endèmica latent Espanya. El rei espanyol s’ha desqualificat per complet com a mediador en aquest conflicte i es va comportar com un partidari del Partit Popular.