Malgrat tot el que està caient (i el que vindrà) mai m’hauria imaginat haver d’escriure un article com aquest amb un títol, pensat i repensat, que, tanmateix, crec indica en la seva justa mesura l’opinió que ens mereix l’actual secretari general del PSC-PSOE, senyor Miquel Iceta. Relacionar unes eleccions al Parlament de Catalunya -que alguns, amb tot el dret, qualifiquen de plebiscitàries- amb el nazisme és un sofisma totalment inadmissible. Molts hem sentit fàstic i vergonya. Ho sento, però no valen posteriors excuses. Fins aquí podíem arribar.

Precisament, fa pocs dies, amb un grup de catalans que havíem assistit a la ciutat de Viena al lliurament d’un manifest recordant i agraint l’acolliment de trenta mil catalans pel poble austríac fa tres-cents anys, vam visitar el camp d’extermini de Mauthausen. No cal que expliqui el record de l’horror d’aquell indret on el règim nazi s’acarnissà i exterminà milers i milers de persones. És per això que, amb el record ben viu de Mauthausen hom es pregunta: com es pot ser tan carronyaire per fer una comparació aital? Fins on pot arribar la indignitat d’una persona per a poder fer-se un lloc i intentar surar dins del món de la política, malauradament cada dia més desacreditada davant de l’opinió pública? Fins on?

Al senyor Iceta potser caldria recordar-li les paraules de Manuel Serra i Moret, datades el 1910, tot dient: “Homes hi ha a la nostra terra que cerquen llur centre lluny de sí, als quals llur desorientació els incapacita per a tota acció positiva”. Serra i Moret fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i membre del Moviment Socialista de Catalunya a la clandestinitat juntament amb en Joan Raventós que fou precisament fundador del PSC-PSOE. Fa més de 90 anys Serra i Moret posava el dit a la nafra i sembla si més no que pensava amb els Icetes de torn quan deia: “Porucs, amb l’esguard extraviat, sotgen els moviments i els judicis dels altres per emmotllar la seva actitud al gust de l’Amo”. Tots sabem qui és “l’amo” dels actuals dirigents socialistes catalans. Francament no sé pas en què devia pensar el senyor Duran Lleida quan proposava un pacte amb aquest tipus de personatges.

Potser no sóc políticament correcte però no puc girar la cara cap a una altra banda. I acabo amb una altra cita de Serra i Moret: “És de miserables degenerats això d’evitar la topada passant-se a l’enemic, i és de justícia que aquest els tracti com esclaus despreciables”. Queda prou clar.