Li manllevo a Lluís Muntada (escriptor, doctor en Filosofia i lletres, professor de la UDC) el títol del seu article d'aquest dissabte 6 de juny dins la seva secció De set en set. Cada dia que passa i des de fa setmanes (i mesos) cada dia són més les persones d'àmbits i d'indrets ben diferents que aposten obertament, sense ambigüitats, per la constitució d'una llista unitària de les forces sobiranistes per a les eleccions plebiscitàries del proper 27 de setembre.

Muntada, talment com molts opinadors i també molts ciutadans anònims, gent d'arreu el país ho diu ben clar: “una llista unitària, formada per integrants de dreta i d'esquerra i personalitats civils, no minvaria aquesta ambigüitat tan paralitzadora dels qui contraposen eix social i eix nacional per acabar abraçant l'Espanya jacobina de sempre?”.

Qui i quines raons dóna per a oposar-se a aquesta llista unitària? Hom diu que és ERC però ens consta que a dins d'aquest partit hi ha força membres destacats i molts militants que no veuen gens clar el posicionament del seu partit. Recordem per exemple les declaracions d'Alfred Bosch un matí a Catalunya Ràdio el 29 de març a favor de la llista unitària i com se l'obligà a desdir-se'n poc després.

Diuen alguns que es donen d'experts que dues llistes sumen més que una. Ens agradaria saber d'on treuen aquests raonaments tan incontestables segons ells. Hom podria recordar-los-hi que la història ens diu totalment el contrari. L'any 1906, després dels fets execrables del Cu-cut i de la Llei de jurisdiccions, s'uniren en una sola candidatura nacionalistes catalans, carlins i republicans i obtingueren 41 dels 44 escons de les circumscripcions catalanes al Congrés de Madrid. El primer gran moviment unitari català de la història donà un resultat esclatant. Qui diu que ara no podria tornar a repetir-se, ara que tenim l'objectiu clar i diàfan de la proclamació de la independència del nostre país?

Tanmateix caldria recordar el document de set punts que l'ANC va aprovar en la Conferència de Cornellà el dia 29 de novembre on es considerava un bon punt de sortida la proposta d'Artur Mas del 25 de novembre de bastir “una unitat política i social entorn d'una candidatura transversal” per fer la independència i on l'ANC es comprometia a fons perquè fos possible. Davant el gerro d'aigua freda que significà la conferència d'Oriol Junqueras del 2 de desembre on apostava per llistes separades l'ANC no reaccionà. Un dia s'haurà de saber perquè.

Crec que encara hi som a temps. Modestament però ferma, des del Partit Republicà Català hi posarem tot el nostre esforç perquè aquesta llista unitària sigui possible. Esperem que mai no ens haguéssim d'arrepentir d'haver volgut posar pel davant els interessos partidistes als del país. Esperem, molt especialment per part d'ERC, clarividència, generositat i, sobretot, visió de país.