D'un temps ençà, sobretot a mida que el procés cap a la independència de Catalunya avança cap a la seva plenitud, veiem com a les Espanyes el nerviosisme comença a ser histerisme arribant a uns nivells que arriben ja a la irracionalitat. Res de debat polític, res de contraposar idees i propostes. Solament un devessall de rucades dites des del baix estómac. I no pas per pobres ignorants d'aquells que es passen el dia veient Intereconomia, TV Madrid o bé escoltant la COPE, sinó per individus que, ai las! segons el seu currículum saben quelcom més que llegir i escriure.

Aquest darrers dies hem vist com un energumen que, diuen, aspira a ser alcalde de Madrid ha sentenciat (escopit potser estaria millor dit) la següent frase: “Qui vulgui passar per sobre de la Constitució haurà de passar abans per sobre del meu cadàver”. Aquest individu es diu Antonio Miguel Carmona i, diuen, és economista i professor. Pobres alumnes! A ningú, però, se li escapa la gravíssima significació d'aquest frase. Cal dir-ho ben clar: feixisme pur.

Certament quaranta anys de franquisme (precedits per segles d'obscurantisme i d'opressió) varen deixar terra cremada. Però el que és increïble és que personatges que militen en partits que en la seva base doctrinal estan per la llibertat, per les llibertats, caiguin en la més profunda cooptació de l'ànima feixista, aquella que no reconeix ni els drets dels individus ni els drets dels pobles.

El senyor Carmona és militant del PSOE. Algú li hauria de dir que el seu partit, l'any 1974, al Congrés de Suresnes, va apostar pel drets dels pobles ibèrics a la seva autodeterminació. Aquest acord, ja llunyà i oblidat, està a les antípodes del que pensa i diu l’alcaldable socialista madrileny. Per això em pregunto si no serà que els Carmona de torn (alguns segur que amb avantpassats que varen fugir de la seva terra per no haver de suportar més l'alè al clatell del “señorito” terratinent escanyapobres) mai han tingut dins seu l'ànima progressista que suposadament ha de tenir un que s'autodefineix com a socialista? No serà que encara somien en velles glòries imperials allà on “nunca se ponia el sol” que mai tornaran? No serà que l'únic que els anima és potinejar dins del món de la política per a poder viure pels segles dels segles del diner públic?

Em resisteixo a creure que individus d'aquesta caterva puguin mai liderar cap política de progrés. Pobre alcaldia de Madrid! Pobres madrilenys si la tria l'han de fer entre una Esperanza Aguirre i un Antonio Miguel Carmona! La senyora “Espe” ja sabem de quin peu calça i a qui representa. El senyor Carmona, tanmateix, s'ha definit com un més de la caverna. Madrid no s'ho mereix. El poble madrileny no s'ho mereix.

El que està dit està dit. Dubto que el senyor Carmona si té un mínim de dignitat se'n desdigui i demani perdó als catalans i a tots els demòcrates. Del que sí en pot estar segur, però, és que ningú passarà per sobre del seu metafòric cadàver. Sols mereixerà el nostre més profund menyspreu. Els catalans, un cop aconseguida la independència, altra feina tindrem. I els demòcrates de debò (no la belitralla del PP i del PSOE) de les Espanyes el portaran allà on mai hauria d'haver sortit: l'oblit.